Aviat farà dos anys que ens va deixar l'artista i amic Ramón Roig. El 23 de febrer coincidirà amb les acaballes d'aquesta exposició col·lectiva que vol ser un humil i sentit homenatge a la seva obra i a la seva persona. Aplegar quaranta artistes per a tal fi no ha estat feina planera, però haver-ho aconseguit no fa sinó evidenciar la vigència de la pintura del Ramón i que el seu record és viu i lluminós. Per aquesta mostra conjunta, que porta un títol tan suggeridor com fefaent, hem tingut la sort de poder aplegar els primers companys de la Facultat de Belles Arts de Barcelona dels anys 80, companys de la seva terra, el Baix Maestrat, companys de les seves primeres exposicions a galeries, companys dels seus viatges i estades a Nova York o a Beijing. Companys i amics artistes que venim de travessar el temps i l'espai per retrobar-nos de nou amb en Ramon i amb nosaltres mateixos. Per conèixer-nos o reconèixer-nos. Fins i tot hi són aquells que, dissortadament, van marxar abans que el pintor de Vinaròs. I algun després, també.

Tots i cadascun de nosaltres hem preparat especialment per a aquest projecte un treball que, d'una manera o altra, remet a l'amistat, a l'energia salvatge de joventut, a l'amor a la pintura, a la música, als llibres, al cinema, al bon menjar i al bon beure, a la festa, a la passió de viure. Totes aquelles coses que ens recorden inevitablement Ramón, que vam aprendre d'ell o amb ell, que vam discutir, amb acalorat entusiasme, o que vam compartir en sobretaules, matinades, museus, tavernes o vagons de tren. Va treballar amb La Xina A.R.T. des dels seus inicis ("10 artistes Mediterranis a NY") fins als seus darrers dies ("Melvilliada", un tête-à-tête amb un dels seus amics de sempre, i en la col·lectiva "...i els reis ens portaran carbó", que seria el seu darrer treball públic, un mes abans que marxés). Va col·laborar també, amb la intensitat absoluta amb la que ho feia tot, amb la nostra revista La Conxinxina, car la literatura era un dels seus més apassionats amors.

"Roig", un color resplendent, generós, excessiu, agraït i indòmit, com el Ramón, és, doncs, una vindicació de la pintura i la figura d'un gran amic i creador i, al mateix temps, una oportunitat per veure, de nou, la seva obra, en un dels seus quadres o en els de la gent que el va estimar, configurant, tot plegat, el dibuix, traçat amb tots els vermells possibles, de tota una generació d'artistes. 
 
HOMENAJE A RAMÓN ROIG